Entendre la
política no es una cosa gaire fàcil perquè, encara que el sentit comú pugui ser
molt important, hi ha dues coses que no ens deixen veure les qüestions com cal.
En primer lloc es impossible no prendre partit i per això molt pocs poden tenir
una visió de conjunt no afectada per la seva ideologia. I en segon lloc hi ha
massa polítics, especialment els més populistes, que estan contínuament amagant
les seves veritables intencions sota cortines fum de tot tipus. Per això quan
apareixen episodis com l'actual que es tan aclaridor del que passa reialment
sota corda, cal emmarcar-lo per a que ningú ho passi de llarg.
Recordem els
fets que conformin el cas.
Tenim al
senyor Batet, portaveu de Junts, al faristol del Parlament fent el seu discurs quan
per acabar llença un estúpid desafiament demanant al MHP Aragonès que es sotmeti a una moció de
confiança. Aquesta es una qüestió molt espinosa donat que Junts es el soci de
govern d' ERC. Tothom veuria raonable que la CUP fes aquesta proposta, de fet
es el seu deure donat que no va voler participar de la guia del país i va
preferir mantenir-se al marge de tot, però quan un partit te d'altres formes
molt més eficaces i que fan molt menys mal a les institucions, d'obtenir el
mateix efecte i encara més, resulta totalment absurd. Llevat que la voluntat
del senyor Batet i els membres de Junts que estaven al corrent, sigui la de fer
un mal personal a les persones que conformen el Govern, fins i tot els del seu
propi partit.
Una altre
cosa que es fa molt evident amb tot això es que a Junts hi ha oberta una guerra
interna entre, almenys, dos sectors, i que ja no respecten res. Òbviament un d'aquests
sectors ha decidit portar el país a noves eleccions i sense importar-li l'armament
que li està donat a un tercer en discòrdia que, en aquest cas, seria el PSC.
Què pot fer el
President al davant del les disputes internes dels seus socis?
En realitat
pot fer molt poc . Junts es òbviament un partit en plena descomposició i que no
s'atreveix a dividir-se en dos o més parts donat que ja ve d'altres divisions
massa pròximes en el temps i que ja l'ha fet perdre molta credibilitat. Tot i
això te fer alguna cosa per a que tothom s'adoni de que encara controla la part
que li correspon.
Imagino que
la reunió amb tots els consellers i en Jordi Turull va ser molt complicada,
especialment si aquests van voler mostrar una certa unitat. No sé si ens podem
refiar massa de allò que ha transcendit perquè estic segur que el més
significatiu no ens ho explicarà ningú. De tota manera la postura del President
ha sigut la de creure, de portes en fora, que el seu Vicepresident era
coneixedor de la sorprenent petició del senyor Batet en seu parlamentària. Com aquest
mai va informar al President es obvi que aquest últim ja no podia confiar en ell i
el cessament quedava cantat. Ara queda al terrat de Junts el futur del Govern,
amb la complicació de veure quin dels sectors surt guanyador. Personalment
penso que el millor seria que una de les figures de envergadura del sector "turullista"
agafés el ratlleu a la vicepresidència, però se me'n fa que aquest desafiament
ha estat orquestrat pel sector "laurista" amb la doble intenció de desacreditar
tots els consellers, tant de ERC com del seu propi partit, però també com una
forma d'intentar posar en evidencia als
membres del seu propi partit que prefereixen la estabilitat del país abans que seguir
estimulant uns mites que, permeti'm que ho digui, han quedat superats i als que
aquest sector no ha sabut trobar-hi substituts efectius.
Som a un
moment que necessitem tenir alguna cosa tangible abans no tornem a reconstruir el
Procés, però sempre hi haurà alguns que voldran posar maons per sobre de les
runes i fer castells que s'ensorrin una i altre vegada sense remei. Això, òbviament,
es opinable, però que el que va fer el
senyor Batet l'altre dia es miserable, totalment tàctic, que va contra tot d'independentisme
i que dona molt d'armament al PSC, es totalment inqüestionable. Sense dubtes,
aquí poden haver hagut molts errors, però el més gran de tots l'ha comés el
sector "laurista" de Junts perquè l'únic que es pot beneficiar es el senyor Illa
del PSC, que ha vist això com un regal que no havia previst ni als seus somnis
més humits.
