Una moció de confiança qualsevol

 

Entendre la política no es una cosa gaire fàcil perquè, encara que el sentit comú pugui ser molt important, hi ha dues coses que no ens deixen veure les qüestions com cal. En primer lloc es impossible no prendre partit i per això molt pocs poden tenir una visió de conjunt no afectada per la seva ideologia. I en segon lloc hi ha massa polítics, especialment els més populistes, que estan contínuament amagant les seves veritables intencions sota cortines fum de tot tipus. Per això quan apareixen episodis com l'actual que es tan aclaridor del que passa reialment sota corda, cal emmarcar-lo per a que ningú ho passi de llarg.

Recordem els fets que conformin el cas.

Tenim al senyor Batet, portaveu de Junts, al faristol del Parlament fent el seu discurs quan per acabar llença un estúpid desafiament demanant al MHP Aragonès que es sotmeti a una moció de confiança. Aquesta es una qüestió molt espinosa donat que Junts es el soci de govern d' ERC. Tothom veuria raonable que la CUP fes aquesta proposta, de fet es el seu deure donat que no va voler participar de la guia del país i va preferir mantenir-se al marge de tot, però quan un partit te d'altres formes molt més eficaces i que fan molt menys mal a les institucions, d'obtenir el mateix efecte i encara més, resulta totalment absurd. Llevat que la voluntat del senyor Batet i els membres de Junts que estaven al corrent, sigui la de fer un mal personal a les persones que conformen el Govern, fins i tot els del seu propi partit.

Una altre cosa que es fa molt evident amb tot això es que a Junts hi ha oberta una guerra interna entre, almenys, dos sectors, i que ja no respecten res. Òbviament un d'aquests sectors ha decidit portar el país a noves eleccions i sense importar-li l'armament que li està donat a un tercer en discòrdia que, en aquest cas, seria el PSC.

Què pot fer el President al davant del les disputes internes dels seus socis?

En realitat pot fer molt poc . Junts es òbviament un partit en plena descomposició i que no s'atreveix a dividir-se en dos o més parts donat que ja ve d'altres divisions massa pròximes en el temps i que ja l'ha fet perdre molta credibilitat. Tot i això te fer alguna cosa per a que tothom s'adoni de que encara controla la part que li correspon.

Imagino que la reunió amb tots els consellers i en Jordi Turull va ser molt complicada, especialment si aquests van voler mostrar una certa unitat. No sé si ens podem refiar massa de allò que ha transcendit perquè estic segur que el més significatiu no ens ho explicarà ningú. De tota manera la postura del President ha sigut la de creure, de portes en fora, que el seu Vicepresident era coneixedor de la sorprenent petició del senyor Batet en seu parlamentària. Com aquest mai va informar al President es obvi que aquest últim ja no podia confiar en ell i el cessament quedava cantat. Ara queda al terrat de Junts el futur del Govern, amb la complicació de veure quin dels sectors surt guanyador. Personalment penso que el millor seria que una de les figures de envergadura del sector "turullista" agafés el ratlleu a la vicepresidència, però se me'n fa que aquest desafiament ha estat orquestrat pel sector "laurista" amb la doble intenció de desacreditar tots els consellers, tant de ERC com del seu propi partit, però també com una forma d'intentar posar en evidencia als membres del seu propi partit que prefereixen la estabilitat del país abans que seguir estimulant uns mites que, permeti'm que ho digui, han quedat superats i als que aquest sector no ha sabut trobar-hi substituts efectius.

Som a un moment que necessitem tenir alguna cosa tangible abans no tornem a reconstruir el Procés, però sempre hi haurà alguns que voldran posar maons per sobre de les runes i fer castells que s'ensorrin una i altre vegada sense remei. Això, òbviament, es opinable, però que el que va fer el senyor Batet l'altre dia es miserable, totalment tàctic, que va contra tot d'independentisme i que dona molt d'armament al PSC, es totalment inqüestionable. Sense dubtes, aquí poden haver hagut molts errors, però el més gran de tots l'ha comés el sector "laurista" de Junts perquè l'únic que es pot beneficiar es el senyor Illa del PSC, que ha vist això com un regal que no havia previst ni als seus somnis més humits.